Unitat 3. El núvol

3.1. Núvol. Definició i nivells. Cloud computing

3.1.1. Breu història del núvol

Al llarg de la història de la informàtica, la idea de compartir recursos a distància ja va aparèixer a la dècada dels seixanta, però no va ser fins als anys 2000 que es va popularitzar el concepte de cloud computing. Grans empreses com Amazon, Google i Microsoft van començar a oferir serveis de servidors i emmagatzematge remots, fent possible que les organitzacions accedissin a recursos informàtics a gran escala sense haver d’invertir en infraestructures físiques pròpies.

3.1.2. Cloud computing

El cloud computing permet accedir a serveis informàtics (servidors, bases de dades, emmagatzematge, programari, etc.) sota demanda i a través d’Internet. El model de pagament segons l’ús (pay-as-you-go) facilita l’escalabilitat i l’optimització de costos, convertint el núvol en una eina fonamental per a la transformació digital de les empreses.

3.1.3. Nivells

IaaS (Infrastructure as a Service): Proporciona infraestructura bàsica (màquines virtuals, xarxa, emmagatzematge).
PaaS (Platform as a Service): Ofereix una plataforma on desenvolupar, executar i gestionar aplicacions sense haver d’administrar la infraestructura subjacent.
SaaS (Software as a Service): Dóna accés a aplicacions de programari allotjades al núvol, sense necessitat d’instal·lar-les localment (p. ex. Google Workspace, Microsoft 365).

3.1.4. Núvol públic, privat i híbrid

Núvol públic: El proveïdor (AWS, Azure, Google Cloud…) comparteix recursos entre diversos clients. És el model més flexible i rendible, però amb menys control directe sobre la infraestructura.
Núvol privat: Infraestructura exclusiva per a una organització, pot estar al seu propi centre de dades o en un data center dedicat. Ofereix més control i seguretat, però menys escalabilitat.
Núvol híbrid: Barreja de núvol públic i privat. S’utilitza el núvol privat per a dades crítiques i serveis interns, i el núvol públic per a càrregues de treball que requereixen escalabilitat.

3.1.5. On s’emmagatzemen les dades?

Les dades es guarden en centres de dades distribuïts globalment, amb sistemes de redundància i altes mesures de seguretat (física i lògica). Els proveïdors de núvol apliquen certificacions i estàndards internacionals per garantir la protecció i la disponibilitat de la informació.

3.2. Possibilitats de treball al núvol

3.2.1. Treballar al núvol, el nou paradigma laboral

El treball al núvol permet accedir a documents i aplicacions des de qualsevol lloc amb connexió a Internet. Això facilita: - Col·laboració en temps real: Diversos usuaris poden editar i revisar continguts simultàniament.
- Teletreball: Reducció de costos d’infraestructura i flexibilitat horària.
- Integració contínua: El programari s’actualitza automàticament i de forma centralitzada.

3.3. Edge computing i la seva relació amb el núvol

L’edge computing consisteix a processar les dades el més a prop possible de la seva font d’origen, en lloc d’enviar-ho tot al núvol. Aquest enfocament redueix la latència i l’ample de banda necessari, però els processos de gran escala encara poden delegar-se al núvol.

3.3.1. Situacions reals on implementar la edge computing

Internet de les Coses (IoT): Els dispositius poden analitzar i filtrar dades localment abans d’enviar-les a la plataforma central.
Vehicles autònoms: Necessiten processar grans volums de dades (visió, sensors) en temps real.
Aplicacions mèdiques: L’anàlisi local i immediata de les dades dels pacients pot ser clau per a diagnòstics urgents.

3.4. Fog i mist. Relació amb el núvol

Fog computing

És un nivell intermedi entre l’edge i el núvol. Permet processar dades en passarel·les o nodes distribuïts abans d’enviar-les a un servidor central. Això millora l’escalabilitat i la capacitat de resposta, sense renunciar als avantatges del núvol.

Mist computing

Reforça l’idea de l’edge, portant el processament encara més a prop dels dispositius finals. S’executa en microcontroladors o sistemes molt propers a l’origen de les dades, i s’utilitza en entorns on la latència i la immediatesa són crucials.

3.4.1. Casos d’aplicació de la fog computing

Indústria 4.0: Producció intel·ligent i control de processos en temps real.
Smart cities: Anàlisi de dades de trànsit o de serveis públics en servidors intermedis.

3.4.2. Casos d’aplicació de la mist computing

Robòtica i drons: Necessiten respostes immediates sense dependre d’una connexió estable al núvol.
Wearables mèdics: Mesuren constants vitals i processen dades en temps real abans de connectar-se a sistemes centrals.

3.5. Avantatges i desavantatges de l’ús dels recursos del núvol

Avantatges:
Reducció de costos en maquinari i manteniment.
Escalabilitat sota demanda.
Actualitzacions automàtiques i seguretat gestionada per proveïdors especialitzats.
Major col·laboració i accés ubiqüe.

3.5.1. Desavantatges de l’ús del núvol

Dependència de la connexió a Internet.
Menys control sobre la ubicació física de les dades en el núvol públic.
Possible increment de costos a llarg termini depenent del volum d’ús.
Riscos de privacitat i ciberseguretat si no s’implementen bones pràctiques.

3.6. Ús del núvol i la rendibilitat de l’empresa

3.6.1. Plataformes al núvol per a empreses

ERP al núvol: SAP, Oracle, Microsoft Dynamics 365.
CRM al núvol: Salesforce, HubSpot, Zoho.
Analítiques i Big Data: AWS, Azure, Google Cloud, Snowflake.
Col·laboració: Google Workspace, Microsoft 365, Slack, Trello.

Aquests serveis milloren l’eficiència i la competitivitat de les empreses, permetent escalar ràpidament i reduint temps de llançament de nous productes i serveis.

3.7. Cloud computing com a tecnologia que impulsa la sostenibilitat

L’ús del núvol pot afavorir la sostenibilitat, ja que els grans centres de dades tendeixen a ser més eficients en l’ús de l’energia que diverses infraestructures disseminades.

3.7.1. Núvol verd

Ubicació estratègica: Centres de dades prop de fonts d’energia neta.
Reducció de la petjada de carboni: Dissenys de refrigeració més eficients, ús d’energies renovables, etc.

3.8. Incidents de ciberseguretat

La migració al núvol no està exempta de riscos. Els atacs cibernètics poden comprometre serveis empresarials crítics.

3.8.1. Què és un atac al núvol?

Un atac que busca accedir il·lícitament a dades o serveis allotjats en una plataforma de cloud computing. Inclouen DDoS, ransomware, robatori de credencials, etc. Són essencials bones pràctiques de configuració, xifratge i monitorització contínua per minimitzar-los.